Visc a Cubelles. La meva afició per les miniatures i les cases de nines va començar sent una nena, quan els nostres pares ens van regalar, a la meva germana i a mi, una casa alemanya escala 1:10, moblada sencera però, com sempre succeeix amb els nens ( jo tenia set anys i la meva germana 10) l'afició va ser decreixent fins a deixar la nostra casa convertida en una “residència” per a pollets i més tard per als gatets que ens trobàvem pel carrer, situació aquesta que la nostra mare no estava disposada a tolerar i la caseta va desaparèixer de les nostres vides.
     Amb el pas dels anys l'afició va tornar quan per la meva cardiopatia vaig haver de deixar la meva professió, llavors vaig redescobrir les cases de nines i les miniatures. El meu marit i fills em van regalar una casa per muntar de dues plantes i un àtic, llavors es va disparar la meva imaginació, li vaig agregar una planta baixa amb escales per fora, un jardí, una terrassa…en fi, vaig trigar un any per acabar-la. Aquesta va ser la meva primera casa i la vaig anomenar “La casa gran”, Després van venir unes quantes més a aquesta mateixa escala, més tard una altra caseta a escala 1:24, escenes en quadres de penjar, escenes en forma de llibres,.. fins a arribar a les caseta 1:48 que són les que faig ara. Aquesta afició o hobby ha portat a la meva vida, en primer lloc, un munt d'amigues amb els qui comparteixo i aprenc, amb els qui gaudeixo de fires dins i fora d'Espanya i amb les quals també comparteixo penes, preocupacions i moltes, però moltes alegries.

     Aquest redescubriment de les miniatures va començar l'any 1999, més endavant vaig conèixer a Elizabeth i juntes iniciem l'aventura de fer la “1ª Exposició de cases de nines i miniatures” a Cubelles per la “Festa Major” a l'agost de 2001. Va ser tot un èxit que repetim el 2002, després ens vam atrevir a organitzar l'exposició al costat d'una fira d'artesans i així l'any 2003 va començar la marxa de la Fira d’Artesans Miniaturistes”, des de llavors no hem parat.
     M'agrada crear les meves pròpies cases, fer els plànols, tallar la fusta, pintar, decorar però, no li faig fàstics a les col·leccions,  tot és qüestió de personalitzar. Amb el temps m'he anat “especialitzant”, m'agrada crear llums de cristall i miniatures diverses amb peces de bijuteria, acudeixo a algunes fires amb elles. M'encanten les cases a escala 1:48 i reciclar tot el que puc.
      Les miniatures han aportat a la meva vida una nova forma de relacionar-me, un gran relax en les meves estones d'oci, la considero una teràpia genial, et fiques en aquest petit món i desapareixen les preocupacions, les penes, els dolors per bolcar-te en la creació d'un nou món. Quan era petita la casa de nines va ser una joguina al que passada la primera il·lusió s'oblida en un racó, ara és una teràpia, un entreteniment, una necessitat i per que no dir-ho…una obsessió.

WEB : http://naliafuster.info/

Artesana Miniaturista Cultural